La Porta.

SOMNI. NIT DEL 16-17/03/17

Sóc pel món, a un lloc que es diu Viatge. En aquest lloc hi conflueixen diferents paisatges, que em recorden a Grècia i Turquia; és la porta que va cap a l'Orient, cap a Índia, Pèrsia i, en fi, la llunyania. Però en aquest lloc també s'hi troben persones, memòries i realitats quotidianes.

Durant el viatge em trob caminant per un petit i empobrit carrer, amb les parets d'adobe, on hi obria una porta que donava a un paisatge molt exòtic, per no dir estrany i lluminós. Potser era la bellesa del què hi havia a l'altra costat, que contrastava amb la misèria del carrer, però creuar aquell portal em feia molt de vertígen. La seva visió em colpia, no podia deixar de mirar el què hi havia més enllà del portal (un món infinit) però a la vegada tenia por de caure. Allò era un precipici. D'aquell carrer petit i empobrit, anava apareixent gent que em mal mirava i remugava. Eren vells conservadors i autòctons (autòctons d'on fos aquell el lloc que fos), els molestava que hagués obert aquella porta i per això murmuraven i protestaven entre ells. Com si es tractés d'una cortina que hauria d'estar tapada.

En un moment indeterminat, abans d'arriba a aquest carrer, jo i algunes persones més seguim les instruccions d'una professora de la universitat. No sé qui són els altres, potser companys de classe o bé companys de viatge, però la professora em resulta molt eròtica i sensual. No puc deixar d'escolatar-la i mirar-la, encara que no sé bé de que parla. Ens trobam en un espai laberíntic, els passadissos de la facultat es confonen amb els de diferents països. I és que som a una de les seves tutories, però ella és també la cap d'algun tipus de missió internacional.

La professora ens parlava de la importància d'una bona ortografia, de la seva necessitat. Ens instruïa com a bons soldats, amb el coratge d'una bona comandant que sap transmetre els seus valors. I en aquell moment entenia perquè sempre m'havia davallat la nota per fer faltes d'ortografia, Entenia que les coses s'han de fer bé, amb correcció. Entenia la importància de les formes i les bones maneres. Ja podia marxar a, fos quina fos, aquella guerra.