FUGUES.

Cada ensomiació de viure altres vides és un intent de fuga per alliberar-me de la presó del jo. I en cada una d'aquestes ensomiacions sempre retorn entre els murs del Jo. L'intent de fugida és frustrat, és només una aproximació intuitiva a la llibertat, perquè fora de la presó del jo el que hi ha és ser un altre, sigui millor o pitjor, però al cap i a la fi és només un altre jo. Amb els seus murs i torres de vigilància. Fugir d'una presó per refugiar-me en una altra. De la que tornaria, constantment, a fugar-me.

Cada nit exercesc el meu dret de fuga, sabent-lo frustrat, com un joc consentit entre el meu desig de llibertat i la meva por al canvi. Ambos sempre guanyen.