Enfonsar-se.

Tenc la necessitat de continuar caient (perseverar), d'arribar fins al final i enfonsar-me. Però s'ha d'anar a treballar. La caiguda es queda mitges, com una més de les coses que mai aconseguesc acabar. Caure, treballar, caure, treballar. El treball ens roba el dret a enfonsar-nos, a saber que hi ha el fons de tot. Ens allunya de l'abisme i ens coloca a la més mediocre de les superfícies (i ens dóna la més banal de les converses), tant que preferin i enyoram la precipitar-nos (i rebolcar-nos) en el fons de la nostra merda.

L'alçada d'una persona es mesura per fins a on es capa d'enfosar-se.